Sota un bosc de cirerers plenament florit és una obra mestra i aclaparadora. Esteticista, cruel, onírica, existencialista, són adjectius que s’utilitzen sovint per definir l’escriptura d’Ango Sakaguchi.
“En una època de postguerra, AngoSakaguchi va aconseguir expressar el caos pel caos tant a la seva obra com a la seva vida. No es va deixar enganyar mai per coses falses. Era un escriptor irònic en el sentit més genuí de la paraula”.
Tren nocturn de la Galàxia és una obra preciosa, una història que navega entre la realitat i la fantasia, entre la infància i la vida adulta, entre la solidesa dels fets a la Terra i el màgic polsim de les estrelles.
Sensibilitat i enigma són dos dels atractius principals de les obres de KenjiMiyazawa.
El restaurant on es demanen moltes coses, un relat fantàstic i simpàtic, i Malgrat la pluja, probablement el poema més conegut per la majoria dels japonesos, completen aquest volum.
Juntament amb els altres quatre relats que componen aquest llibre, Un aprenent i el seu déu conté totes les essències literàries i alhora tota la força narrativa de Naoya Shiga.
Aquest descendent de samurais, elogiat pel seu estil directe i auster, és un dels escriptors més importants de la literatura japonesa i encara avui se l’anomena ‘el déu de la novel·la’.
Un breu assaig sobre la història del sushi, escrit per Ko Tazawa, completa el llibre.
Ryūnosuke Akutagawa és probablement l’escriptor més inquietant, controvertit i alhora brillant de la literatura japonesa. El seu punt de vista original i el factor emocional i psicològic impregnen els dos contes recollits en aquest volum i tota la seva obra. Rashōmon mostra la decadència de les tradicions japoneses a través de l’ombrívol desassossec dels seus protagonistes. A Dins un bosc, Akutagawa construeix la narració enfocant un sol fet des dels diferents punts de vista dels personatges.
Ambdues obres componen un magnífic retrat de la naturalesa humana i formen la base argumental de la pel·lícula Rashōmon, d’Akira Kurosawa.
Història de Shunkin és una de les obres mestres de Tanizaki.
Narra la vida de la Shunkin, dona cega des de petita i virtuosa del shamisen (instrument tradicional japonès), i la relació amb el seu servent, en Sasuke.
És una història d’amor estranya i fosca a ulls de tothom, una relació basada en la lleialtat, però també en el domini i el sotmetiment.
Jun’ichirō Tanizaki explora amb mestria els abismes més insondables de l’amor i de la passió, i construeix una història senzilla esquitxada de moments preciosos i també pertorbadors.
La Shunkin és un dels personatges femenins més atractius de tota la seva obra literària.
El senyor feudal Tadatoshi emmalalteix i tots els seus servents li demanen de fer-se l’harakiri per poder acompanyar-lo a l’altra vida. Un fet inesperat però, alterarà l’harmonia de la seva mort.
A través d’aquest conte històric i realista, Ōgai Mori descriu molt bé la vida quotidiana, les relacions humanes, el criteri moral i el sentit del deure de la comunitat dels samurais, d’una època antiga i feudal.
Aquesta història fa possible comprendre millor la societat d’aleshores, que certament constitueix una de les bases de la societat i la mentalitat japoneses actuals.
Les dues petites obres que us oferim en aquest volum mostren els trets més essencials del gran escriptor Sōseki Natsume: l’elegància de la seva prosa, el retrat de determinats grups socials i la força psicològica dels personatges.
Deu nits, deu somnis és una nouvelle on els factors reals i els fantàstics es barregen magistralment. Aquesta obra va inspirar la pel·lícula Els somnis, d’Akira Kurosawa.
El pardal de Java, en canvi, és una obra realista, costumista, delicada, on la descripció minuciosa de la vida quotidiana arrossega esquitxos de nostàlgia i abandó.
El llibre és la història d’un amor adolescent. La rivalitat no consisteix solament en el joc de comparar-se l’alçada física, sinó també en el grau de maduresa. O potser també en la intensitat d’amor dels dos protagonistes. La novel·la està ambientada al barri de Yoshiwara, centre oficial de prostitució, un món tancat i força especial, la qual cosa influeix en la manera de ser dels nois.
Ichiyō Higuchiconstrueix una història vívida, versemblant i entranyable a partir de la descripció minuciosa de la vida quotidiana dels protagonistes, amb una gran sensibilitat humana i artística. És, sens dubte, una obra mestra de l’època de Meiji.
