Mostrant els 9 resultats

Eclipsis

15,00

Dos relats vertiginosos componen l’obra Eclipsis.

La mala petja narra la història d’una colla de bosquetans de la Garrotxa, d’uns personatges rudes i plens de silencis. Un encàrrec misteriós al Bassegoda tensarà la relació entre ells i es mastegarà el drama.

Betsabé i els tres eclipsis descriu la probable tornada dels mags d’orient a Babilònia després de l’ofrena per tots coneguda. És un descens als alens últims de la vida, una roadmovie màgica i immemorial.

Amb una prosa polida i fresca, Jon López de Viñaspre dibuixa dues aventures plenes de llum i alhora l’eclipsi final de tot allò que un dia va brillar. El viatge cap a l’interior d’un mateix és sempre el més apassionant i el més difícil.

Rashomon

Rashōmon

12,00

Ryūnosuke Akutagawa és probablement l’escriptor més inquietant, controvertit i alhora brillant de la literatura japonesa. El seu punt de vista original i el factor emocional i psicològic impregnen els dos contes recollits en aquest volum i tota la seva obra.
Rashōmon mostra la decadència de les tradicions japoneses a través de l’ombrívol desassossec dels seus protagonistes.
A Dins un bosc, Akutagawa construeix la narració enfocant un sol fet des dels diferents punts de vista dels personatges.
Ambdues obres componen un magnífic retrat de la naturalesa humana i formen la base argumental de la pel·lícula Rashōmon, d’Akira Kurosawa.

El roure dels penjats

18,00

L’obra reuneix els quinze millors contes de l’autor, recuperats de revistes literàries de finals del segle XIX i principis del XX, com ara L’Olotí, La Reinaxensa o La Veu de Catalunya,  i adaptats per primera vegada en una edició fidel i respectuosa amb els originals.

Són narracions ambientades a la terra abundosa de la Garrotxa, quinze històries lingüísticament riquíssimes, molt humanes i plenes de matisos, un retrat fidedigne d’aquesta contrada.

El volum inclou dos poemes inèdits (un dels quals fou escrit un mes abans de morir) i una carta futurista on Vayreda ironitza sobre com seran les guerres del pervenir.

Història de Shunkin

Història de Shunkin

15,00

Història de Shunkin és una de les obres mestres de Tanizaki.
Narra la vida de la Shunkin, dona cega des de petita i virtuosa del shamisen (instrument tradicional japonès), i la relació amb el seu servent, en Sasuke.
És una història d’amor estranya i fosca a ulls de tothom, una relació basada en la lleialtat, però també en el domini i el sotmetiment.
Jun’ichirō Tanizaki explora amb mestria els abismes més insondables de l’amor i de la passió, i construeix una història senzilla esquitxada de moments preciosos i també pertorbadors.
La Shunkin és un dels personatges femenins més atractius de tota la seva obra literària.

La mort i la mort d’en Quincas Bram d’Aigua

12,00

Considerada per Vinicius de Moraes com la millor nouvelle o novel·la curta de la literatura brasilera, ens parla del destí inexorable de les persones, dels llaços i cadenes que tot individu lliure, o que aspiri a un cert grau de llibertat, ha de trencar per tal d’escometre la seva odissea vital.

Jorge Amado és els seus personatges, és totes les emocions i passions que els inunden, és els carrerons obacs i les platges obertes, la rampa dels velers i el mercat; Jorge Amado és a les boques que xuclen les ampolles de canya, a la partida improvisada de la fira d’Água de Meninos i a l’escalfor de les tavernes i els bordells; Jorge Amado és la lluna immensa bahiana, és la barca amarrada a l’arena blanca i el paladar aiguardentós que assaboreix la peixada nocturna que sovint preparen els vells mariners.

Harakiri. El cas de la família Abe

12,00

El senyor feudal Tadatoshi emmalalteix i tots els seus servents li demanen de fer-se l’harakiri per poder acompanyar-lo a l’altra vida. Un fet inesperat però, alterarà l’harmonia de la seva mort.

A través d’aquest conte històric i realista, Ōgai Mori descriu molt bé la vida quotidiana, les relacions humanes, el criteri moral i el sentit del deure de la comunitat dels samurais, d’una època antiga i feudal.

Aquesta història fa possible comprendre millor la societat d’aleshores, que certament constitueix una de les bases de la societat i la mentalitat japoneses actuals.

Relats d’una selenita (en La menor)

12,00

Fosc i lluminós a parts iguals, Relats d’una selenita (en la menor) ens mostra una narradora curosa i curiosa, una habitant de la lluna que observa el mirall trencat de les pors i n’extreu la poesia d’una dona compromesa. Acompanyada la narració per aquest to musical del títol, propi del blues i de les cançons tristes, el llibre que teniu entre les mans us submergirà en aquelles petites anècdotes quotidianes que ens converteixen en indolents, en porucs, també en malvats. Evocació de memòries i també de fotografies antigues, el temps del conte breu hi és present per ser comprès i per ser alhora pervertit, en aquesta opera prima d’una autora aixoplugada sempre sota un roure centenari.

Deu nits, deu somnis

12,00

Les dues petites obres que us oferim en aquest volum mostren els trets més essencials del gran escriptor Sōseki Natsume: l’elegància de la seva prosa, el retrat de determinats grups socials i la força psicològica dels personatges.

Deu nits, deu somnis és una nouvelle on els factors reals i els fantàstics es barregen magistralment. Aquesta obra va inspirar la pel·lícula Els somnis, d’Akira Kurosawa.

El pardal de Java, en canvi, és una obra realista, costumista, delicada, on la descripció minuciosa de la vida quotidiana arrossega esquitxos de nostàlgia i abandó.

A veure qui és més alt (Midori, una petita geisha) 

12,00

El llibre és la història d’un amor adolescent. La rivalitat no consisteix solament en el joc de comparar-se l’alçada física, sinó també en el grau de maduresa. O potser també en la intensitat d’amor dels dos protagonistes. La novel·la està ambientada al barri de Yoshiwara, centre oficial de prostitució, un món tancat i força especial, la qual cosa influeix en la manera de ser dels nois.

Ichiyō Higuchi construeix una història vívida, versemblant i entranyable a partir de la descripció minuciosa de la vida quotidiana dels protagonistes, amb una gran sensibilitat humana i artística. És, sens dubte, una obra mestra de l’època de Meiji.