Aquesta obra és una aproximació informal a la pintura, un tractat curt i sucós a través de la llum, una recerca de la bellesa.
El professor Norbert Bilbeny aborda aquest assaig sobre la pintura des de posicions allunyades dels tòpics i del criticisme artístic establert, interrelaciona l’art pictòric amb la filosofia, la literatura o la música, ens apropa a l’ofici de pintar i ens revela de quina manera els grans creadors de la història han intentat tocar el món.
En ple exili per la Guerra Civil, un farmacèutic empordanès anomenat Alexandre Deulofeu va predir i datar amb precisió els grans moviments de la història: la desintegració soviètica, la reunificació d’Alemanya, l’expansió xinesa, el conservadorisme creixent dels Estats Units, el trencament de Iugoslàvia o el desmembrament progressiu dels grans estats europeus en favor de les nacions originàries, sempre sota l’ègida d’una Alemanya forta. Deulofeu va deixar escrit que la desintegració de l’estat espanyol era inevitable i que es produiria als voltants de l’any 2029.
La matemàtica de la història, una teoria de nou volums resumida i analitzada en aquest llibre per Juli Gutiérrez, pronosticava aquests i altres esdeveniments quan ningú sospitava encara que es poguessin produir. Mentre tots els historiadors miren enrere i escriuen els grans llibres un cop passada la història, Deulofeu estudia els cicles d’imperis i civilitzacions, escriu la història futura i ens mostra amb rigor i valentia allò que els humans estem abocats a repetir si no aprenem dels nostres errors.
Si tot això s’acompleix, deien els crítics de l’època, haurem de convenir que Deulofeu ha pres el pols al rellotge de la Història.
En ple exili per la Guerra Civil, un farmacèutic empordanès anomenat Alexandre Deulofeu va predir i datar amb precisió els grans moviments de la història: la desintegració soviètica, la reunificació d’Alemanya, l’expansió xinesa, el conservadorisme creixent dels Estats Units, el trencament de Iugoslàvia o el desmembrament progressiu dels grans estats europeus en favor de les nacions originàries, sempre sota l’ègida d’una Alemanya forta. Deulofeu va deixar escrit que la desintegració de l’estat espanyol era inevitable i que es produiria als voltants de l’any 2029.
La matemàtica de la història, una teoria de nou volums resumida i analitzada en aquest llibre per Juli Gutiérrez, pronosticava aquests i altres esdeveniments quan ningú sospitava encara que es poguessin produir. Mentre tots els historiadors miren enrere i escriuen els grans llibres un cop passada la història, Deulofeu estudia els cicles d’imperis i civilitzacions, escriu la història futura i ens mostra amb rigor i valentia allò que els humans estem abocats a repetir si no aprenem dels nostres errors.
Si tot això s’acompleix, deien els crítics de l’època, haurem de convenir que Deulofeu ha pres el pols al rellotge de la Història.
Les dues petites obres que us oferim en aquest volum mostren els trets més essencials del gran escriptor Sōseki Natsume: l’elegància de la seva prosa, el retrat de determinats grups socials i la força psicològica dels personatges.
Deu nits, deu somnis és una nouvelle on els factors reals i els fantàstics es barregen magistralment. Aquesta obra va inspirar la pel·lícula Els somnis, d’Akira Kurosawa.
El pardal de Java, en canvi, és una obra realista, costumista, delicada, on la descripció minuciosa de la vida quotidiana arrossega esquitxos de nostàlgia i abandó.
L’obra reuneix els quinze millors contes de l’autor, recuperats de revistes literàries de finals del segle XIX i principis del XX, com ara L’Olotí, La Reinaxensa o La Veu de Catalunya, i adaptats per primera vegada en una edició fidel i respectuosa amb els originals.
Són narracions ambientades a la terra abundosa de la Garrotxa, quinze històries lingüísticament riquíssimes, molt humanes i plenes de matisos, un retrat fidedigne d’aquesta contrada.
El volum inclou dos poemes inèdits (un dels quals fou escrit un mes abans de morir) i una carta futurista on Vayreda ironitza sobre com seran les guerres del pervenir.
La poesia d’Antonina Canyelles és com la visió d’una estrella fugaç, com un tret, com una guillotina… Amb el pas lluminós del cometa, amb l’esclat de la pólvora, amb la caiguda del tall d’acer o amb un poema seu ningú no queda indiferent, quelcom canvia o es remou dins dels engranatges del lector. Perquè la seva no és només una grandíssima obra d’aquest gènere complex anomenat poesia, és un tret de literatura de la més pura disparat al bell mig dels nostres estèrnums.
En definitiva, Antonina Canyelles és la vella rockera que mai no mor, una cuqueta de llum enmig de tanta foscor, una veu humil i rotunda de poeta perduda en el gran soroll del món.
Antonina Canyelles baixa una escala, baixa completament nua de la mà del seu pare, una escala de pedra viva, sense baranes, una escala austera que baixa cap a la foscor, qui sap si cap a una mena de llum encegadora, una escala que entra en una cova insondable i última, un ingrés al manicomi, a l’epicentre de la terra, la nuesa més absoluta de l’ésser, el final del trajecte.
Antonina Canyelles mai no ha format part de la fila índia de la cultura catalana. Ha fet camí i obra tota sola, com ha volgut i quan ha volgut, amb criteris estrictament de sentiment personal, de creació literària. Els seus poemes esmolats naveguen entre la realitat i la impostura, els empeny una combinació de virtuosisme i irreverència. La seva veu i mirada úniques la converteixen en una de les poetes imprescindibles del panorama literari català.
Considerada per Vinicius de Moraes com la millor nouvelle o novel·la curta de la literatura brasilera, ens parla del destí inexorable de les persones, dels llaços i cadenes que tot individu lliure, o que aspiri a un cert grau de llibertat, ha de trencar per tal d’escometre la seva odissea vital.
Jorge Amado és els seus personatges, és totes les emocions i passions que els inunden, és els carrerons obacs i les platges obertes, la rampa dels velers i el mercat; Jorge Amado és a les boques que xuclen les ampolles de canya, a la partida improvisada de la fira d’Água de Meninos i a l’escalfor de les tavernes i els bordells; Jorge Amado és la lluna immensa bahiana, és la barca amarrada a l’arena blanca i el paladar aiguardentós que assaboreix la peixada nocturna que sovint preparen els vells mariners.
Aquest poemari català-amazic és una travessia espinosa que neix amb la llibertat i que transita per l’amor, la ràbia, la revolta i, finalment, l’exili. Aquest és el viatge vital d’un guerrer armat de paraules que lluita desesperadament per la llibertat del seu poble, per alliberar-lo del sotmetiment, per esvair les mil i una ombres que el sotgen.
Salem Zenia és l’estranger, el senyalat i el perseguit, el berber, el nòmada, el refugiat… Però Salem Zenia és també l’escriptor compromès, el periodista silenciat, el lliurepensador i l’agitador d’idees, el poeta… Salem Zenia és l’home!
El senyor feudal Tadatoshi emmalalteix i tots els seus servents li demanen de fer-se l’harakiri per poder acompanyar-lo a l’altra vida. Un fet inesperat però, alterarà l’harmonia de la seva mort.
A través d’aquest conte històric i realista, Ōgai Mori descriu molt bé la vida quotidiana, les relacions humanes, el criteri moral i el sentit del deure de la comunitat dels samurais, d’una època antiga i feudal.
Aquesta història fa possible comprendre millor la societat d’aleshores, que certament constitueix una de les bases de la societat i la mentalitat japoneses actuals.
Fosc i lluminós a parts iguals, Relats d’una selenita (en la menor) ens mostra una narradora curosa i curiosa, una habitant de la lluna que observa el mirall trencat de les pors i n’extreu la poesia d’una dona compromesa. Acompanyada la narració per aquest to musical del títol, propi del blues i de les cançons tristes, el llibre que teniu entre les mans us submergirà en aquelles petites anècdotes quotidianes que ens converteixen en indolents, en porucs, també en malvats. Evocació de memòries i també de fotografies antigues, el temps del conte breu hi és present per ser comprès i per ser alhora pervertit, en aquesta opera prima d’una autora aixoplugada sempre sota un roure centenari.
El llibre és la història d’un amor adolescent. La rivalitat no consisteix solament en el joc de comparar-se l’alçada física, sinó també en el grau de maduresa. O potser també en la intensitat d’amor dels dos protagonistes. La novel·la està ambientada al barri de Yoshiwara, centre oficial de prostitució, un món tancat i força especial, la qual cosa influeix en la manera de ser dels nois.
Ichiyō Higuchiconstrueix una història vívida, versemblant i entranyable a partir de la descripció minuciosa de la vida quotidiana dels protagonistes, amb una gran sensibilitat humana i artística. És, sens dubte, una obra mestra de l’època de Meiji.
En un paisatge idíl·lic, sempre hi ha un pal de la llum que esguerra la fotografia. En un plat de sopa deliciosa, hi ha un pèl del cuiner. En l’amor més sòlid, hi ha sempre aquella ombra de dubte que ens corseca. En un poema sublim, segur que hi sobra una síl·laba.
La murga, de Montserrat Costas, és un llibre heterogeni. Hi ha humor, hi ha intel·ligència, hi ha crítica social, hi ha ironia, i per damunt de tot hi ha una poesia personalíssima que és el reflex (o més aviat la refracció) del temps i el lloc on s’ha gestat: la Barcelona dels anys dos mil.
El llibre compta amb el pròleg del gran poeta Màrius Sampere i amb la traducció al japonès de Ko Tazawa (Creu de Sant Jordi, 2003).
La poesia d’Elies Barberà és un martell hidràulic que forada la capa d’asfalt de la consciència; és el blues primigeni que fa emergir la humitat de l’ànima i crida a la revolta de l’esperit; és la mà que acaricia la terra, les pells assedegades i els cabells de la iaia Lola.
Ulls, budells, cor és una criatura poètica de triple anatomia que mira i pondera; que sent i respon; que evoca i estima i riu. I ja que tota criatura necessita la música per viure, hem volgut acompanyar la paraula escrita amb un cd que recull 16 poemes retornats a la paraula dita, al so i a la música.
Testimoni de primera mà dels dies posteriors al tsunami de Fukushima, Ko Tazawa ens relata l’angoixa del dia a dia que segueix a la catàstrofe, l’impacte inicial dels fets, les notícies poc esperançadores que es van succeint, la incertesa de l’esdevenidor, en suspens per les destrosses i pel perill de noves emissions de radioactivitat de la central nuclear.
Un any després del desastre, amb un país en plena recuperació, però amb l’ombra permanent de nous terratrèmols i de noves fuites radioactives, Ko Tazawa ens regala el seu dietari personal d’aquells dies decisius.
Panoptik és una idea original d’Espe Codina, un projecte artesanal de foto-poesia que reuneix els millors poemes de la gran Antonina Canyelles i les fotografies originals de vint-i-un fotògrafs de reconegut prestigi nacional i internacional. Un autèntic regal pels sentits, una joia literària i visual polida i única.
L’increïble home bala és un recull de contes que ens transporta a universos imaginaris, que amb una aparent quotidianitat ens mostra qualsevol racó del món i de la vida. Tot això escrit amb un traç senzill i profund, banyat amb una ironia i una saviesa naturals molt difícils de trobar.
Ella no va voler casar-se i tampoc ell. Renunciaren a una lluna de mel perquè ja les seves vides eren prou mogudes i interessants. Es compraren uns braçalets de xaquires a la paradeta d’un colombià i es tatuaren el nom de l’altre a les seves natges esquerres, amb lletres molt minúscules. Ella volia dir-li: “Per què amb minúscules, em preguntes… Més aviat hauríem d’interpel·lar-nos perquè algú, alguna vegada, ha signat amb lletres majúscules, si no som res, només sentiment i els sentiments són vent”, però va callar per no semblar-li massa tova.
El hijo de Mamá Dana és una novel·la ambientada en el més profund de la zona cafetera colombiana, en un petit poble abrigat per les muntanyes, un lloc idíl·lic i oblidat pròxim als assentaments de les comunitats indígenes Emberá.
Un holandès atípic, Hyeronimus Paling, apareix en quatre ocasions durant la narració i de mica en mica ens va descobrint l’escena, els personatges del drama, la situació permanent de violència i impunitat, el silenci ensordidor que plana sobre tots ells.
La història ens transporta a una realitat tràgica, el misteriós assassinat d’uns xofers enmig d’un escenari de guerra permanent entre l’exèrcit i els grups guerrillers, i a la vegada màgica, la vida al límit dels seus habitants.
La singularitat dels personatges, la seva manera peculiar de cremar la vida, o d’esprémer-li tot el suc, fa que cadascun d’ells afronti la situació que els envolta de forma molt diferent i tracti de sobreviure, amb les seves armes, a aquest món voraginós que tot ho devora.
El clan de los Benasperi són sis narracions nòmades, ubicades a llocs tan diferents i tan peculiars com un poblet pesquer d’Irlanda, l’altiplà bolivià, les muntanyes basques, una cabanya al Tirol o la zona cafetera colombiana, entre d’altres. Són sis històries que envaeixen la imaginació del lector mitjançant una realitat tenyida de situacions a vegades grotesques, a vegades màgiques, i amb uns personatges difícils d’oblidar.
Yo de verdad quise aplastar de un golpe todo este teatro, pero como veis he fracasado una vez más. Así que será preferible que cierre de una vez esta boca envejecida y que brindemos por aquello que no hemos podido evitar. Puede que sea lo más inteligente. Pero en cualquier caso recuerda, amigo Bernat, que la vida nos sube y nos baja como a los caballos de un carrusel y que ni tú ni yo sabemos si esta ceremonia es el final, o tan sólo es el origen, de todos nuestros infortunios.
La mala petja és la història d’una colla de bosquetans, d’un territori agrest i d’una època no gaire llunyana on encara es treballava amb les mans. És la història dels últims supervivents del bosc, un grup d’homes bregats per totes les intempèries i per una vida austera i dura, els personatges vernacles dels boscos de la Garrotxa. La convivència mútua va deteriorant-se, creix la tensió i creixen també els mals pensaments i les males arts dels protagonistes, es mastega el drama.
Els personatges singulars que conformen el nucli dur de la brigada, una taverna acollidora i hostil, un capellà de les muntanyes sense gaire vocació i el paisatge volcànic que amb la seva força condiciona la vida dels seus habitants, són els veritables protagonistes d’aquesta narració.
