Els autors de les obres

antonina

Antonina Canyelles

(Palma, 1942) Considerada una de les millors poetes vives en llengua catalana, és protagonista d’una obra curta i consistent. Guanyadora del prestigiós Premi Marian Aguiló 1979 amb Quadern de conseqüències, ha publicat Patchwork (1981), Piercing (2005), D’estructura circular (2007), La duna i la cascada (2013) i Nus baixant una escala (Lapislàtzuli, 2015).

Amb l’antologia Putes i consentits (Lapislàtzuli, 2011), i l’afegitó Tasta’m (34 poemes inèdits), rep el reconeixement unànime de la premsa i la crítica catalanes.

Ha participat en el Festival de Poesia de la Mediterrània, al Festival Nacional de Poesia a Sant Cugat i en d’altres festes literàries. Poemes seus han estat traduïts a l’amazic, al francès, a l’anglès i al castellà. Putes i consentits va pujar a escena l’any 2015, amb una adaptació teatral del grup ‘La Rabera Eclèctica’.

Antonina Canyelles ha estat escollida per obrir el número 1 de la publicació de foto-poesia Panoptik, on 21 fotògrafs de reconegut prestigi il·lustren els seus poemes.

Ko TazawaII

Ko Tazawa

(Yokohama, 1953). Escriptor, traductor i professor universitari. Doctorat en estudis hispànics per la Universitat d’Osaka i en filologia catalana per la Universitat de Barcelona. Catedràtic del Departament d’Estudis Interculturals de la Universitat Hosei de Tòquio. Autor, entre altres, de Catalunya i un japonès, Cartes a Yu i Kei, En Yu i en Kei tornen a Japó, Diccionari català-japonès i japonès-català, Cuina japonesa a Catalunya. Catalanòfil confés, ha traduït al japonès el Tirant lo Blanc (amb gairebé deu anys de dedicació), Camí de sirga, de Jesús Moncada, Pell freda, d’Albert Sánchez Piñol. També ha traduït al català algunes novel·les de Yukio Mishima, com ara, La remor de les onades o El Temple del Pavelló Daurat. Ha col·laborat al diari ‘Avui’, al diari ‘Ara’, al ‘Periódico’ i a la revista ‘Serra d’Or’, entre d’altres.

L’any 2003, va ser distingit amb la Creu de Sant Jordi.

Va rebre el Premi del Ministeri d’Afers Estrangers del Govern Japonès l’any 2009.

elies barbera lapislatzuli

Elies Barberà

(Xàtiva, 1970) És poeta i actor. Ha publicat els llibres de poemes: Mata-rates (i altres vicis) (2003), Equilibrista (2004), Zoo (2007), Aixàtiva, Aixàtiva (2008) i Allà on les grues nien (2009), que va ser premi Ausiàs March de Gandia. Com a narrador ha rebut el premi Josep Saperas i Martí, de Granollers, per Blanquita’s Magic Power i altres relats (2005) i el premi Jaume Maspons per In Faculis (2013). El 2010 va publicar En la Primavera perpètua (Dramangular), una dramatúrgia escènica a partir de textos poètics.

Poemes seus han estat traduïts i publicats en amazic, francès, castellà i anglès.

Jorge Amado

Jorge Amado

(Itabuna, 1912 – Salvador de Bahia, 2001) Romancista, contista, dramaturg, cronista i crític literari. Autor sempre compromès amb el poble, lluitador incansable contra tot tipus d’injustícia, és l’escriptor de la llibertat i l’esperança, de l’amor i de la mar. I, sobretot, és el creador de personatges inesborrables, reunits en tot un seguit d’obres mestres de la literatura, com ara Capitães da areia (1936), Gabriela, cravo e canela (1958), Os velhos marinheiros (1976) o Tocaia Grande (1984), entre d’altres. Fundador de l’anomenada Acadèmia dels Rebels i militant comunista, va patir la presó, l’exili i la cremada dels seus llibres, ordenada per la junta militar de Getúlio Vargas. L’any 1945, de tornada de l’exili, fou el diputat més votat de l’estat de São Paolo i l’artífex de la llei que assegurava la llibertat de culte religiós. Les seves obres són àmpliament reconegudes i traduïdes a més de quaranta idiomes. És l’autor més adaptat de la història de la televisió brasilera i les seves narracions s’han portat també al cinema, al teatre i han sigut tema de les escoles de samba d’arreu del Brasil.

Montse Costas

Montserrat Costas

(Capellades, Anoia, 1976)La murga (2013) és el quart llibre de Montserrat Costas després de L’amplitud dels angles (2003), Híbrid (1999, escrit conjuntament amb Jordi Condal) i Poesia egocèntrica (1997). Montserrat Costas és llicenciada en Periodisme i treballa d’editora. Part de la seva obra ha estat traduïda al castellà, al japonès i al noruec, i ha recitat arreu dels Països Catalans, a Noruega i al Japó.

juli gutierrez deloufeu

Juli Gutiérrez Deulofeu

(Figueres, 1964). Enginyer tècnic agrícola, historiador i hereu del vast llegat ideològic i de les inquietuds més autodidactes del seu avi, Alexandre Deulofeu. Quan La matemàtica de la història va entrar a la seva vida, va abandonar la responsabilitat que tenia al front d’una coneguda caixa d’estalvis de Figueres i s’abocà a l’estudi de Deulofeu, a donar classes d’història i al cultiu ecològic al seu hort del mas d’Ordis.

Les seves ponències sobre l’art, la política i els moviments de la història no deixen indiferent ningú.

foto Bego

Bego Olivas

(Olot, 1969)  L’autora fa de la seva literatura un relat de vida. No existeix en ella cap subterfugi ni cap covardia davant de l’amor, el record, la soledat o fins i tot la violència. Potser per això en cada un dels 10 relats hi roman una tranquil·la perspectiva, una lenta cadència, una certa forma de saviesa.

‘La petita fera’ (un dels relats inclosos en aquest llibre) ha sigut la font d’inspiració i el guió de la pel·lícula del realitzador Jordi Ardid que duu el mateix títol.

Oogai Mori

Ōgai Mori

(森鷗外 1862-1922) Escriptor i metge militar, fou una de les figures més importants de la literatura japonesa de l’era Meiji (1868-1912). Com a autor, va escriure nombrosos contes i novel·les, entre els quals cal destacar La ballarina (1890), Vita sexualis (1909), Les oques (1911-1913), Sanshō Dayū, un hisendat cruel i llegendari (1915) i Barca del riu Takase (1916). Va traduir Faust de Goethe, Improvisatore de Hans Christian Andersen, Els crims de la rue Morgue d’Edgar Allan Poe, entre d’altres, i va introduir el romanticisme occidental al Japó. Ōgai Mori va néixer a l’època d’Edo, quan encara els homes portaven monyo. Va presenciar l’enderrocament de l’ancien régime i el naixement de l’època moderna, i va promoure la renovació de la literatura japonesa, la creació d’una literatura nova a l’estil occidental.

Ichiyoo HIGUCHI

Ichiyō Higuchi

(樋口一葉 1872-1896)  És la primera escriptora professional de l’època moderna del Japó. Va morir a l’edat de 24 anys per tuberculosi. Durant l’últim any i mig de la seva vida va publicar totes les seves obres, novel·les curtes i assaigs. Destaquen les novel·les Takekurabe (A veure qui és més alt), Nigorie (La badia d’aigua tèrbola) i Jūsanya (La nit del dia 13), entre d’altres. Malgrat el nombre limitat d’obres, és una de les figures cabdals en la història de la literatura japonesa, no només pel fet de ser la primera escriptora, sinó també per la qualitat excel·lent de la seva literatura. El seu retrat figura en el bitllet de 5.000 iens.

Salem Zenia

Salem Zenia

(Frèha, Algèria, 1962)  Periodista, poeta i novel·lista en llengua amaziga. La seva defensa aferrissada de la llibertat de la Cabília i el seu compromís li van comportar tota mena de persecucions fins a obligar-lo a emprendre el camí de l’exili per salvar la pròpia vida. Militant de la causa amaziga i de les causes justes, viu, milita i treballa a Catalunya.

Jo sóc l’estranger és el seu segon poemari publicat en català després de Sol cec.

foto Vayreda2

Marian Vayreda

(Olot, 1853 – 1903) Pintor paisatgista especialitzat en la figura humana, va ser co-fundador i gerent del taller d’imatgeria religiosa L’Art Cristià, fundador de la revista cultural L’Olotí, impulsor, juntament amb el seu germà Joaquim, de l’Escola Pictòrica d’Olot, alcalde accidental i, per sobre de tot, escriptor.

És autor d’una obra tardana i curta, però contundent. Escriu Records de la darrera carlinada (1898) i les novel·les Sang Nova (1900) i La punyalada (1904), la seva obra mestra. Gran referent del realisme literari, la seva narrativa breu, aquí recollida, es va anar publicant entre els anys 1890 i 1900 en diferents diaris i revistes de l’època.

Marian Vayreda és considerat el màxim exponent de la novel·la muntanyenca i un autor cabdal de la narrativa catalana.

Soseki Natsume

Sōseki Natsume

(Edo-Tòquio, 1867-1916)  Novel·lista, poeta i professor de literatura anglesa, ha estat l’escriptor que més ha influenciat els autors japonesos contemporanis com ara Akutagawa, Tanizaki, Kawabata, Mishima o Murakami.

Obres com Jo el gat, Botxan, Sanshiro, La porta o Kotaro, són algunes de les seves novel·les més representatives.

El fet que la seva imatge aparegui als bitllets de 1.000 iens demostra la seva popularitat.

Norbert-Sant Pau2 copia

Norbert Bilbeny

(Barcelona, 1953) Professor, escriptor, pintor abstracte, filòsof i humanista. És catedràtic d’ètica a la Universitat de Barcelona i fou degà de la seva Facultat de Filosofia. Membre de la Generació de la Ruptura, grup de filòsofs catalans molt actiu als anys 80, mai no ha deixat d’escriure ni d’ensenyar: ha publicat més de trenta llibres, ha guanyat el Premi Josep Pla (1984) i el Premi Anagrama d’assaig (1997) i ha impartit les seves classes a Catalunya i a diferents universitats dels Estats Units, Mèxic i el Canadà. És coordinador del màster de ciutadania i drets humans.

Definitivament, Norbert Bilbeny pensa, crea i toca el món.

jon lapislatzuli

Jon López de Viñaspre

(Bilbao, 1970) Escriptor, editor i co-fundador de l’editorial Lapislàtzuli.

És autor de la novel·la curta Les flors de Matmata (Pagès Editors, 2007), dels llibres de relats L’increïble home bala (i altres relats filosòfics) i El clan de los Benasperi (6 relatos nómadas) (Palamedes, 2013), de la novel·la El hijo de Mamá Dana (Palamedes, 2015), editada també a Veneçuela, i de la novel·la curta La mala petja (Documenta Balear, 2015).

Ha guanyat un bon grapat de premis de narrativa curta, ha prologat autors de la mida d’Antonina Canyelles o Jorge Amado i ha estat col·laborador del programa poètic ‘Veus Paral·leles’.